El partit d’anada, els vam guanyar 7-5 però nosaltres saviem que aquest partit ens hauriem d’esforçar molt més.

Quan va começar el partit, tot i que la possesió de la bola era nostre, les jugades no acabaven en gol. Però gràcies a un contratac vam acabar marcant.

Just després del gol, ens van posar les piles, i no paravem d’atacar. Però en aquests casos quan perds la bola hi ha el perill que l’agafin i marquin. I així va ser. El nostre entrenador, el Pere ens va renyar perque no vam fer el que haviem de fer. Jo estava segur que el Bruno se li va esvair el que ens havia dit, però som un equip i la culpa es de tots.Uns minuts mes tards, ens vam posar les piles i vam marcar 3 gols.La primera part va finalitzar 4-1

La segona part ells estaven desanimats pero no deixaven ninguna bola per perduda. El partit va continuar estan desigualat i va acabar 9-1.

Quan va acabar el partit, com que som del mateix club i catagoria i som companys i amics, vam anar a sopar . I a l’endemà «to be continued», aquest cop no per hoquei sino per anar a la super festa del Guillem Salvador i l’Ariadna.